Ecos de gel: naturalesa i ciència als pols
La importància de l’Àrtic i l’Antàrtic
Els ecosistemes polars funcionen com a reguladors climàtics globals, però l’augment de la temperatura està alterant la dinàmica del gel i l’equilibri dels oceans. El que passa ací afecta tot el planeta.
La importància del gel marí
El gel marí crea hàbitats i influeix a nivell global en les corrents oceàniques. El desgel desestabilitza les xarxes alimentàries i la dinàmica de les corrents, fonamentals per a la vida. Sense gel, el sistema global perd el seu equilibri natural.
Els pingüins i el desgel
Durant els hiverns freds, els pingüins formen grups per a mantindre la calor. El desgel fa que cada vegada tinguen menys refugis on protegir-se.
Les corrents marines
Les corrents estan impulsades per diferències de salinitat i temperatura de l’aigua i del vent. L’aigua salada s’enfonsa i inicia la cinta transportadora global, unes aigües plenes de nutrients que alimenten la resta d’oceans.
Un refugi en la immensitat
Els penya-segats són un espectacle natural que combina paisatges impressionants amb una rica biodiversitat. Aquests enclavaments són un refugi per a les aus marines com els frarets i les gavines.
La fauna àrtica
Les foques exerceixen un paper clau en la vida de l’Àrtic. Sustenten les comunitats inuit, proporcionant-los menjar i roba, i altres espècies com l’os polar, el seu gran depredador.
Les aus de l’Àrtic
El fraret és un pont entre el mar i la terra a l’Àrtic. S’alimenta de peixos a l’oceà i cria als immensos penya-segats costaners.
Comunitats que asseguren la supervivència
Els frarets niuen en colònies a les costes durant la primavera. Per a això, escaven caus o aprofiten forats entre les roques, on construeixen els seus nius.
Contaminació en regions polars
Tant els plàstics com els químics i els plaguicides es queden atrapats a l’aigua congelada durant milers d’anys. Amb el desgel, aquests contaminants s’alliberen i poden afectar la fauna.
Un banquet de microplàstics
Els microplàstics han arribat a aquests indrets remots; invisibles però persistents, s’incorporen als organismes amb efectes acumulatius encara incerts. El que no veiem també impacta.
El festeig dels pingüins
El pingüí Juanito recorre el terreny en busca de pedres amb les quals corteja la femella com a ofrena. Amb aquestes pedres, també construeix nius resistents on pon només dos ous.
Les futures generacions
Després de l’eclosió dels ous, les cries depenen dels progenitors. Aquests s’alternen en la cura dels pollets i els alimenten amb peix regurgitat.
Els pingüins Juanito
El pingüí Juanito s’identifica fàcilment per les taques blanques que envolten els seus ulls i que formen una corona distintiva al cap.
Grans societats al gel
Totes les espècies de pingüins viuen a l’hemisferi sud. Són aus molt sociables que viuen agrupades en colònies. Durant els freds hiverns, aquesta unió els ajuda a conservar la calor.
Bussejadors especialitzats a pescar
El pingüí Juanito s’alimenta principalment de peixos, krill i crustacis xicotets. Poden romandre sota l’aigua fins a deu minuts en busca de menjar.
L’albatros, una au emblemàtica
L’albatros és l’au amb l’envergadura més gran del món. El seu pollet passa mesos al niu i depén completament dels seus progenitors per a sobreviure.
Adaptat al medi aquàtic
El pingüí acatxa el cap entre els muscles per a mantindre la seua forma hidrodinàmica i reduir la resistència quan nada. El seu bec és una eina perfecta per a pescar.
Els depredadors de l’Antàrtic
Els depredadors principals dels pingüins són la foca lleopard i les orques. A terra, les cries i els ous són presa d’altres aus com l’albatros.
Els lleons del mar
Els lleons marins reben el seu nom pels forts rugits que emeten. A diferència de les foques, tenen orelles xicotetes visibles a l’exterior del cap.
Foca o lleó?
Les foques tenen un cos molt adaptat al busseig, cosa que les fa unes nadadores excel·lents. A terra, però, es desplacen amb dificultat, a diferència dels lleons marins, que sí que poden recolzar-se sobre les aletes i caminar.
Al capdamunt de la cadena
Les orques compleixen un paper fonamental en els ecosistemes marins. Com a grans depredadores, ajuden a mantindre l’equilibri de la resta d’espècies.
Ciència a l’Antàrtida
Les bases científiques fan possible la investigació durant tot l’any. Són l’únic espai amb presència humana permanent en aquest continent inhòspit.
Cooperar també és protegir
La presència militar a l’Antàrtida contribueix al suport logístic i científic, facilitant la investigació i el monitoratge mediambiental en condicions extremes.
L’Antàrtida a vista d’ocell
Els estudis realitzats des d’avions són fonamentals per a entendre el canvi climàtic, la geologia i l’atmosfera de la Terra. Permeten accedir a zones inhòspites i cobrir grans àrees que serien inaccessibles per terra.
L’impacte del turisme en els ecosistemes polars
Les activitats humanes posen en risc aquest ecosistema extremadament vulnerable. Satisfer el nostre oci té un cost negatiu per a la fauna i per a l’equilibri natural als pols.
Pertorbació de la fauna per l’activitat humana
La presència de grans creuers genera contaminació acústica en mars que abans eren silenciosos. Els cetacis no poden fugir d’aquest soroll, que interfereix en la seua comunicació i en la recerca d’aliment.
La ciència a l’Antàrtida
La pèrdua de gel antàrtic contribueix a l’augment del nivell del mar i altera la dinàmica oceànica global. No és un problema llunyà.
Alteració de la criosfera
Hi ha zones del planeta on l’aigua es troba en estat sòlid, com ara les glaceres, la neu o el gel polar flotant. La recollida de dades a la criosfera permet analitzar processos ambientals i detectar canvis en els ecosistemes polars.
La importància del que no es veu
El mostreig d’aigua s’utilitza per a estudiar la distribució i la dinàmica del krill. Comprendre el seu estat és clau, ja que en depenen peixos, pingüins, foques i cetacis.
De les grans ciutats als confins del planeta
L’anàlisi de l’aigua revela la presència de contaminants que han arribat des de les grans i llunyanes ciutats a través de les corrents marines.
Sergio Izquierdo. Fotògraf de vida silvestre reconegut internacionalment, ha treballat amb National Geographic Latinoamérica i la BBC. És el fundador de Rescue The Planet, ha viatjat pels set continents i les seues imatges han sigut àmpliament publicades i premiades.